Nacionalismes, independentismes i anarquisme

Xerrada a Madrid
Ateneu La Idea, 23/10/2015

Presentació

Hola, en pri­mer lloc donar les grà­cies als com­panys de l’A­te­neu La Idea[1] per haver-nos con­vi­dat. Em dic Laia i formo part d’un col·lec­tiu deno­mi­nat Grup de Refle­xió per a l’Au­to­no­mia[2]. El grup va comen­çar amb un altre nom per a l’es­tudi i la difu­sió del pro­jecte de la Demo­crà­cia Inclu­siva (DI)[3], una pro­posta de tran­si­ció cap a una soci­e­tat eco­lò­gica i real­ment demo­crà­tica en allò polí­tic, eco­nò­mic i social. Arran de l’es­clat del 15M i de diver­ses influ­èn­cies que ens van anar ins­pi­rant, vam deci­dir dei­xar de pro­mo­ci­o­nar direc­ta­ment el pro­jecte de la DI i vam pas­sar a defi­nir-nos amb la ter­mi­no­lo­gia més àmplia de “auto­no­mia”, entesa com l’au­to­ges­tió i l’auto-deter­mi­na­ció sobre tots els aspec­tes de la vida per­so­nal i col·lec­tiva en un sen­tit eman­ci­pa­dor, eco­lò­gic i de canvi de valors i trans­for­ma­ció indi­vi­dual, a part de la cons­truc­ció d’ins­ti­tu­ci­ons alter­na­ti­ves i demo­crà­ti­ques d’or­ga­nit­za­ció social. En l’ac­tu­a­li­tat, a part de refle­xi­o­nar, auto-for­mar-nos i pro­moure grups d’es­tudi sobre qües­ti­ons diver­ses, també hem comen­çat a posar en pràc­tica les nos­tres idees a tra­vés de l’im­puls o la par­ti­ci­pa­ció en diver­ses expe­ri­èn­cies, com la cre­a­ció d’a­te­neus coo­pe­ra­tius de barri o comu­ni­tats con­vi­ven­ci­als en el món rural, a part de la coor­di­na­ció i el con­tacte amb dife­rents movi­ments i ini­ci­a­ti­ves per deter­mi­nar una estra­tè­gia con­junta de trans­for­ma­ció social a llarg ter­mini, així com plan­te­jar-nos nous para­dig­mes ide­o­lò­gics i filo­sò­fics que ens per­me­tin enten­dre’ns i enten­dre la vida al segle XXI.

Contextualització

Res­pecte la qües­tió de la inde­pen­dèn­cia i el naci­o­na­lisme, al desem­bre de 2013 vam treure un mani­fest en el moment en què les elits cata­la­nes van anun­ciar un refe­rèn­dum per novem­bre de 2014. Les pre­gun­tes del refe­rèn­dum eren: “Vols que Cata­lu­nya sigui un Estat?” en cas afir­ma­tiu, “Vols que Cata­lu­nya sigui inde­pen­dent?”. Les úni­ques for­mes de con­tes­tar a aquesta pre­gunta blin­dada per les elits eren Sí-No (opció esta­tista-fede­ral), No-No (man­te­nir l’s­ta­tus quo) i Sí-Sí (inde­pen­dèn­cia amb cre­a­ció d’Es­tat propi). L’ú­nica res­posta no con­tem­plada era el No-Sí, l’op­ció lli­ber­tà­ria que impli­ca­ria que no volem cap Estat però si que volem la inde­pen­dèn­cia. Aquesta opció que­dava total­ment exclosa i nosal­tres vam voler donar-li la volta a aquesta situ­a­ció de mar­gi­na­li­tat de la pos­si­bi­li­tat de qües­ti­o­nar l’Es­tat català i la seva neces­si­tat i asse­nya­lar que la inde­pen­dèn­cia real no passa per la cons­truc­ció d’una estruc­tura de domi­na­ció com l’Es­tat-Nació. Per això, el mani­fest que vam escriure por­tava per títol: “Mani­fest pel No-Sí: la revo­lu­ció, sense Estat-Nació és la solu­ció”[4].

D’a­questa manera vam dur a terme el que ano­me­nem un “aikido”, apro­fi­tar la força medi­à­tica de l’e­ne­mic per difon­dre un nou mis­satge, donar-li la volta a la situ­a­ció i des­viar-la per altres camins, el que en parau­les situ­a­ci­o­nis­tes seria fer un “detour­ne­ment” - des­vi­a­ció-. En fer-ho, ens vam ado­nar que el No-Sí era un posi­ci­o­na­ment que mol­tes per­so­nes podien com­pren­dre encara que se’ls fes difí­cil ima­gi­nar una vida sense Estat; també era un dis­curs que molts anhe­la­ven més o menys incons­ci­ent­ment i que els nos­tres plan­te­ja­ments van aju­dar a treure a la llum, donant veu a unes inqui­e­tuds i intu­ï­ci­ons que hi eren però que no havien tro­bat la forma d’ex­pres­sar-se.

Al setem­bre de 2014 vam ini­ciar una nova cam­pa­nya en el mateix sen­tit, aquest cop des d’una Pla­ta­forma pel No-Sí[5] que incloïa entre els seus inte­grants a per­so­nes del GRA i a d’al­tres, enfo­cada en aquesta oca­sió sobre­tot a ofe­rir posi­ci­ons i refle­xi­ons per la pro­xi­mi­tat del refe­rèn­dum. Vam treure un nou mani­fest, “La via revo­lu­ci­o­nà­ria del No-Sí: mani­fest per a la inde­pen­dèn­cia sense Estat”[6] que va ser sig­nat per gai­rebé 200 per­so­nes. També vam difon­dre una cam­pa­nya con­tra el “país nor­mal”[7] que algu­nes orga­nit­za­ci­ons de la “soci­e­tat civil” cata­lana esta­ven plan­te­jant en ter­mes com “votar és nor­mal en un país nor­mal” o bé “volem ser un país nor­mal”… nosal­tres dèiem lla­vors i diem ara que si ser “nor­mal” vol dir par­ti­ci­par en la bar­bà­rie actual a tots els nivells, pre­fe­rim ser “anor­mals”. Així, li vam donar la volta també a aquesta cam­pa­nya tra­ient a la llum uns adhe­sius amb lemes com “Que hi hagi cases sense gent i gent sense casa és nor­mal en un país nor­mal. Volem un país nor­mal? “O bé” Que el mer­cat sigui lliure i el poble esclau és nor­mal en un país nor­mal. Volem un país nor­mal?”. També la can­tau­tora Síl­via Tomàs[8] va com­po­sar una cançó on expres­sava que “En un país nor­mal, volem ser anor­mals”. A part d’això, vam orga­nit­zar al novem­bre unes jor­na­des de debat[9] de 3 dies per com­par­tir els nos­tres plan­te­ja­ments amb dife­rents col·lec­tius i per­so­nes.

Idees i posicionaments

Doncs bé, quina és la posi­ció que defen­sem en aquests mani­fes­tos i cam­pa­nyes, i que seguim man­te­nint?

  • Pri­mer de tot vam apro­fi­tar per fer una refle­xió sobre la natu­ra­lesa de la ins­ti­tu­ció esta­tal, la seva his­tò­ria d’im­po­si­ció a sang i foc con­tra les ins­ti­tu­ci­ons popu­lars com el con­sell obert o el comu­nal a la penín­sula ibè­rica, així com la mani­pu­la­ció que impli­ca­ven les pre­gun­tes del refe­rèn­dum inten­tant con­fon­dre Estat i ter­ri­tori. Pro­po­sem una nova forma d’or­ga­nit­za­ció social sense Estat.

  • Rede­fi­nim el con­cepte d’in­de­pen­dèn­cia en ter­mes no esta­tis­tes: nosal­tres volem la inde­pen­dèn­cia per­què no volem depen­dre de poders fàc­tics ali­ens sinó que apos­tem per una inde­pen­dèn­cia real, amb demo­crà­cia directa, sense Estat i sense mer­cat, una inde­pen­dèn­cia que s’en­tén com una inter­de­pen­dèn­cia dels pobles, per­so­nes, comar­ques…

  • Una altra nove­tat impor­tant és l’a­posta per defen­sar el fet naci­o­nal sense caure en el naci­o­na­lisme. Res­pec­tem i volem pro­moure la diver­si­tat de llen­gües i cul­tu­res de cada lloc però no pen­sem que haguem de deli­mi­tar aquest “fet naci­o­nal” dife­ren­ci­a­dor fent-lo coin­ci­dir amb unes fron­te­res i estruc­tu­res polí­ti­ques, cosa que ha com­por­tat nom­bro­sos pro­ble­mes al llarg de la his­tò­ria. Impug­nem l’o­pres­sió del naci­o­na­lisme espa­nyol con­tra el fet naci­o­nal català però no volem cons­truir un naci­o­na­lisme de signe con­trari. A part, dis­tin­gim entre la cul­tura popu­lar auto-cre­ada entre iguals (cosa que va molt més enllà de la llen­gua etc., i que implica més aviat unes for­mes de fer com­par­ti­des i auto-deter­mi­na­des) i el naci­o­na­lisme, que és la pro­mo­ció d’un sen­ti­ment per jus­ti­fi­car quel­com creat des de dalt. Així, apos­tem per una posi­ció revo­lu­ci­o­nà­ria i un movi­ment revo­lu­ci­o­nari que impugni tota mena d’Es­tat i ide­o­lo­gia naci­o­na­lista, situ­ant-nos més enllà dels tra­di­ci­o­nals dis­cur­sos lli­ber­ta­ris res­pecte a aquesta qües­tió, que gene­ral­ment menys­preen el fac­tor iden­ti­tari com quel­com super­flu, bur­gès o que l’o­po­sen a un inter­na­ci­o­na­lisme, com si fos incom­pa­ti­ble.

  • Denun­ciem la bel·lige­ràn­cia i cris­pa­ció que pro­vo­quen els dis­cur­sos naci­o­na­lis­tes a Cata­lu­nya i en allò que ano­me­nen Espa­nya. Pen­sem en ter­mes gene­rals que el pro­cés naci­o­na­lista és enga­nyós i des­gas­tant ja que no es tracta d’un movi­ment en el qual el poble s’auto-orga­nitzi per cons­truir un altre sis­tema real­ment demo­crà­tic (com s’a­pun­tava en alguns moments del 15-M), sinó que tot s’a­caba con­ver­tint en un con­flicte entre una forma de domi­na­ció i una altra de nova i aquí el poble sem­pre acaba per­dent.

  • Qües­ti­o­nem el paper de l’es­querra naci­o­na­lista cata­lana (CUP) que ha deci­dit par­ti­ci­par en les ins­ti­tu­ci­ons oli­gàr­qui­ques par­la­men­tà­ries, ho fem per­què con­si­de­rem que ho fa legi­ti­mant-les, de forma bas­tant a-crí­tica amb el par­la­men­ta­risme i sense pro­po­sar una alter­na­tiva social real; denun­ciem que va obviar l’op­ció lli­ber­tà­ria del No-Sí pel refe­rèn­dum i que en gene­ral té una posi­ció de par­tit soci­al­de­mò­crata, encara que recent­ment en el seu si crei­xen els plan­te­ja­ments més lli­ber­ta­ris que cal­drà veure com s’en­ca­mi­nen. També ens pre­gun­tem si la CUP és un cavall de Troia dels movi­ments soci­als al par­la­ment o al revés, del par­la­ment en els movi­ments soci­als.

En el segon mani­fest,

  • Seguim remar­cant que hi ha una altra via per al poble de Cata­lu­nya, que no és la sub­mis­sió a Espa­nya ni tam­poc la cre­a­ció d’un nou Estat per a Cata­lu­nya. Recor­dem la his­tò­ria lli­ber­tà­ria de Cata­lu­nya i difo­nem pro­pos­tes actu­als i noves com el Con­fe­de­ra­lisme Demo­crà­tic del Kur­dis­tan, que va en una línia molt simi­lar al que pro­mo­vem tant pel que fa al tema de l’anti-esta­tisme com res­pecte a la qües­tió del plu­ra­lisme ètnic, lin­güís­tic i cul­tu­ral, ja que ells abo­mi­nen de la lluita per la cre­a­ció d’un Estat i de la idea de “una llen­gua, una ban­dera, una nació”.

  • Denun­ciem que el pro­cés està fomen­tat i pro­mo­gut per les elits i els mit­jans de comu­ni­ca­ció mas­sius, però també veiem que això es deu en part a la neces­si­tat de donar res­posta a unes volun­tats de fons reals de la gent i amb l’ob­jec­tiu de cana­lit­zar-les per camins ino­fen­sius. La Cata­lu­nya que molts volem no té res a veure amb la Cata­lu­nya “lliure i inde­pen­dent” i el des­ca­fe­ï­nat “dret a deci­dir” que pro­mo­uen les elits. Pen­sem que cada poble, cada ciu­tat i cada comarca de Cata­lu­nya, de la penín­sula ibè­rica i del món en gene­ral hau­ria inde­pen­dit­zar-se del domini de qual­se­vol Estat. Per aquesta raó, si ens pre­gun­ten per què volem ser inde­pen­dents la millor res­posta que podem donar és una altra pre­gunta: “I vosal­tres no?”.

  • En rela­ció al refe­rèn­dum posà­vem sobre la taula tres posi­ci­ons “cohe­rents” amb el No-Sí, dei­xant lli­ber­tat per­so­nal a la gent per obrar com cre­gués con­ve­ni­ent. Així, pro­po­sà­vem per una banda l’abs­ten­ció activa, d’al­tra banda el vot No-Si que era un vot no vali­dat, i final­ment el Sí-Sí com a mal menor dins del marc actual que no ens deixa altra opció, d’una manera prag­mà­tica però que no afecta en les nos­tres ener­gies polí­ti­ques del dia a dia que con­si­de­rem que estan en un altre lloc, ni a les nos­tres con­vic­ci­ons de fons que conei­xen les limi­ta­ci­ons i pro­ble­mes de les vies esta­ta­lis­tes. La nos­tra posi­ció res­pecte al vot és aque­lla que ja va defen­sar en el seu moment el cone­gut Ricardo Mella en el seu text «Vota, però escolta», argüint que "tant me fa el que facis el dia de les elec­ci­ons, l’im­por­tant és el que facis els altres 364 dies de l’any ".

Valoració del present i projectives de futur

Res­pecte al pre­sent i al futur, com ens posi­ci­o­nem i com pen­sem seguir?

  • D’una banda pen­sem que és posi­tiu estar atents al “pro­cés”, a dife­rèn­cia d’al­tres lli­ber­ta­ris que en alguns moments sem­bla­ven dir que no hem de per­dre el temps i que “això no va amb nosal­tres”. Així, tot i que som molt crí­tics amb tot el que està pas­sant, no pen­sem que cal­gui dei­xar-ho de banda sinó inter­ve­nir pre­ci­sa­ment per asse­nya­lar aques­tes crí­ti­ques i pro­po­sar noves for­mes de pen­sa­ment i acció. D’a­questa manera, tot i que per­ce­bem aquest pro­cés en gran mesura com un “circ-espec­ta­cle” de les elits, alhora valo­rem que el que supo­sa­da­ment està damunt de la taula és “quin pro­jecte de país volem”. Des del para­digma del sis­tema esta­blert i els seus sus­ten­ta­dors s’in­tenta, evi­dent­ment, ja des del 15-M, que aquesta pre­gunta es resol­gui amb la posada en marxa d’un pro­jecte en què “tot can­viï per­què res can­viï”, pro­mo­vent una nova " tran­si­ció "ino­fen­siva que calmi les ànsies de canvi social i des­viï el des­con­ten­ta­ment de la gent o tin­gui un efecte des­gas­tant; en aquest con­text pen­sem que les per­so­nes que volem anar més enllà, que volem ser part de la res­posta llui­tant per la vida que anhe­lem, podem apro­fi­tar el temps per tre­ba­llar en una nova cos­mo­vi­sió i un nou model, a nivell ide­o­lò­gic i pràc­tic-cons­truc­tiu, per­què quan el pro­jecte de “més del mateix” fra­cassi o es per­ce­bin les seves limi­ta­ci­ons, la gent no s’im­mer­geixi en la des­es­pe­ra­ció i l’a­pa­tia sinó que sàpiga que hi ha una altra via en cons­truc­ció, la pugui visu­a­lit­zar, creure-hi i par­ti­ci­par en el seu desen­vo­lu­pa­ment.

  • També podem veure aspec­tes posi­tius en el fons del pro­cés encara que cri­ti­quem les estra­tè­gies plan­te­ja­des per les majo­ries. Pen­sem que cal veure de fons les ganes de canvi, par­ti­ci­pa­ció i il·lusió d’al­gu­nes per­so­nes, la volun­tat i capa­ci­tat de qües­ti­o­nar en certa mesura l’s­ta­tus quo, fins i tot de dur a terme diver­sos graus de deso­be­di­èn­cia enfront del que es dóna per des­comp­tat o bé és direc­ta­ment impo­sat, encara que en la majo­ria dels casos les intu­ï­ci­ons i acci­ons siguin febles i des­ca­fe­ï­na­des…així mateix podem lle­gir en part dels posi­ci­o­na­ments inde­pen­den­tis­tes una volun­tat de resis­tèn­cia a l’ho­mo­ge­ne­ït­za­ció i a l’a­cul­tu­ra­ció, un amor al ter­ri­tori i a les arrels, que en un temps de prag­ma­tis­mes i des­ar­re­la­ment no és poca cosa tam­poc; exis­teix al mateix temps en mol­tes per­so­nes i sec­tors la volun­tat de viure en un marc més plu­ral i res­pec­tuós, una denún­cia a la cen­tra­lit­za­ció, etc.

  • No obviem per això els perills, alguns d’ells ja mani­fes­tant-se ple­na­ment i altres més sub­tils i latents… per exem­ple un aug­ment del poli­ti­cisme (en el sen­tit estricte d’ad­he­sió als par­tits polí­tics i de reno­va­ció de la con­fi­ança en ells com a ges­tors del canvi social, fins i tot la fun­da­ció o par­ti­ci­pa­ció en ells per part de figu­res “mili­tants”) front a una decai­guda de la polí­tica en sen­tit ampli (el “no ens repre­sen­ten” de fa uns pocs anys i l’im­puls cap a la cons­truc­ció inno­va­dora des de baix d’al­tres for­mes de vida per part de totes les per­so­nes); una re-legi­ti­ma­ció de la “demo­crà­cia” repre­sen­ta­tiva i de la classe polí­tica en gene­ral, un aug­ment de la iden­ti­fi­ca­ció amb les estruc­tu­res d’Es­tat (que si són més peti­tes, pro­pe­res i sobre t’has fet la il·lusió d’ha­ver par­ti­ci­pat en el seu sor­gi­ment i et sents garant del seu man­te­ni­ment, són molt més difí­cils d’im­pug­nar…), una adhe­sió als mit­jans de “infor­ma­ció” mas­sius i una reno­va­ció de l’in­te­rès en ells i en les seves pro­cla­mes i la per­pe­tu­a­ció de la difu­sió de l’a­genda del poder esta­blert com si fos la de tots, etc.

  • Volem estar atents a com evo­lu­ci­ona l’es­querra ins­ti­tu­ci­o­nal des d’una crí­tica radi­cal i cons­truc­tiva que pen­sem que pot influir en ella, o bé radi­ca­lit­zant-la o bé pro­vo­cant rup­tu­res i dis­si­dèn­cies inter­nes que segons els camins que es pren­guin pro­ba­ble­ment apa­rei­xe­ran. Volem tenir una posi­ció no dog­mà­tica res­pecte a ella encara que la nos­tra posi­ció sigui una altra i la nos­tra ener­gia polí­tica esti­gui en un altre lloc; pen­sem també que podem apro­par mol­tes per­so­nes que ara estan “il·lusi­o­na­des” amb la via de les ins­ti­tu­ci­ons esta­bler­tes si desen­vo­lu­pem alter­na­ti­ves reals i pro­po­sem alguna cosa nova, per­què molta gent par­ti­cipa en les ins­ti­tu­ci­ons ofi­ci­als i aposta per les vies par­ti­dis­tes tra­di­ci­o­nals a falta d’al­guna cosa millor.

  • Sen­tim clara­ment la neces­si­tat de recu­pe­rar la his­tò­ria i de remar­car la dife­rèn­cia entre cul­tura popu­lar auto-cre­ada i cul­tura naci­o­na­lista esta­tal. Enfront de la super­fi­cial “cul­tura” de la ban­dera i la boti­farra que pro­mo­uen les elits, volem opo­sar una cul­tura popu­lar basada en for­mes de fer i mane­res d’en­ten­dre la vida que pre­ci­sa­ment l’Es­tat-Nació ha fet des­a­pa­rèi­xer i la his­tò­ria ofi­cial ha ocul­tat. En aquest sen­tit estem des­co­brint i divul­gant, grà­cies a tre­balls de recerca d’al­guns com­panys[10], que la his­tò­ria de Cata­lu­nya té nom­bro­sos exem­ples d’auto-orga­nit­za­ció popu­lar a l’è­poca medi­e­val, amb assem­blees de veïns, con­sells oberts, ges­tió comu­nal dels recur­sos… Pen­sem que res­ca­tar part del pas­sat ens pot ins­pi­rar a l’hora de recór­rer els futurs pos­si­bles i alhora aju­dar-nos a des­per­tar per­què ens tor­nem a enten­dre i cons­truir-nos com a poble.

  • Volem man­te­nir-nos des­perts per inter­pre­tar la pos­si­ble bretxa camp-ciu­tat que intuïm, entre altres pos­si­bles bret­xes que vagin emer­gint o que anem per­ce­bent. Ara mateix fàcil­ment es pot cons­ta­tar que l’in­de­pen­den­tisme a Cata­lu­nya té més arre­la­ment al camp que a la ciu­tat i això pot pro­vo­car ten­si­ons i bret­xes entre els habi­tants de dife­rents àrees. Podem lle­gir en aquest fet la volun­tat d’una veri­ta­ble inde­pen­dèn­cia en ter­mes d’au­to­no­mia o sobi­ra­nia real (ali­men­tà­ria, ener­gè­tica, mate­rial, comu­ni­tà­ria) davant d’una “auto­no­mia” basada en estruc­tu­res ali­e­nes al poble, esta­tals, dele­ga­ci­o­nis­tes, que se sus­ten­ten en la ser­vi­tud apà­tica, la impo­tèn­cia i el des­ar­re­la­ment de gran part de la pobla­ció… aquesta és pot­ser una per­cep­ció encer­tada o bé la cons­ta­ta­ció d’una ten­dèn­cia pos­si­ble en la qual cal apro­fun­dir, sense caure en gene­ra­lit­za­ci­ons absur­des.

Final­ment, en línies més gene­rals i estra­tè­gi­ques pen­sem que cal­dria:

  • Recons­truir el tei­xit social, fomen­tar l’ar­re­la­ment al ter­ri­tori amb pre­sèn­cia en ell de pro­jec­tes i per­so­nes reals i res­pon­sa­bles, amb el desen­vo­lu­pa­ment i enfor­ti­ment de xar­xes etc. que cami­nin en una línia simi­lar.

  • Apel·lar al sen­tit pro­fund de la vida i de com vivim i com volem viure, fomen­tant la cons­ci­èn­cia sobre la crisi de civi­lit­za­ció que tra­ves­sem i la neces­si­tat de res­pos­tes noves davant el que ens ve a sobre.

  • Pro­po­sar i cons­truir una nova via per al poble de Cata­lu­nya i per a tots els pobles de la penín­sula i més enllà, una via cre­ï­ble i via­ble de la qual ja estan emer­gint, dis­per­sos aquí i allà, molts ele­ments que podrien ser les seves bases.

Conclusió

Segons crec, Cata­lu­nya pot fer honor a la seva tra­di­ció radi­cal, inno­va­dora, col·lec­ti­vista i popu­lar per pro­po­sar alter­na­ti­ves reals d’or­ga­nit­za­ció social per al segle XXI, més enllà de la típica i falsa “inde­pen­dèn­cia” esta­ta­lista per la qual volen que llui­tem. Aquí entrem de ple en la qües­tió de l’a­nar­quisme i del seu ple sen­tit vin­cu­lat també a un dis­curs de res­pecte al fet naci­o­nal sense incór­rer en el naci­o­na­lisme. Crec que això és, en part, el que neces­si­tem actu­al­ment i que és quel­com radi­cal­ment tren­ca­dor amb l’or­dre esta­blert per­què no hi ha par­tit que ho defensi en aquests ter­mes: només el poble pot impul­sar el camí de l’anti-esta­tisme, el plu­ra­lisme, la con­vi­ven­ci­a­li­tat i l’a­mor, el decrei­xe­ment i la con­ne­xió amb la terra i la recu­pe­ra­ció i rege­ne­ra­ció d’una veri­ta­ble cul­tura popu­lar. Aquest és el camí a seguir i tant de bó Cata­lu­nya pugui ser una ins­pi­ra­ció per al més enllà, i que no dei­xem que les nos­tres elits d’un o altre color ens dis­tre­guin amb pug­nes inú­tils. La ins­pi­ra­ció de Rojava al Kur­dis­tan sirià també té molt a apor­tar-nos. Neces­si­tem que els lli­ber­ta­ris ibè­rics enten­guin a Cata­lu­nya de la mateixa manera que els anar­quis­tes turcs ente­nen en prin­cipi el pro­cés del Kur­dis­tan, que no el neguin pels seus fac­tors espe­cí­fics, sinó que li donin suport com un cata­lit­za­dor del canvi per a tots.


  1. https://​ate­ne­o­lai­dea.word­press.com 

  2. http://​www.gru­pre­fle­xi­o­au­to­no­mia.org 

  3. http://​demo­cra­ci­ain­clu­siva.org 

  4. http://​www.gru­pre­fle­xi­o­au­to­no­mia.org/​ca/​mani­fest-pel-no-si 

  5. http://​www.no-si.cat 

  6. http://​www.no-si.cat 

  7. http://​www.no-si.cat/​cam­pa­nya/ 

  8. http://​sil­vi­a­to­mas.net 

  9. http://​www.no-si.cat/​news/​inde­pen­dèn­cia-sense-estat-jor­na­des-de-refle­xio,-for­ma­cio-i-debat/ 

  10. http://​elcomu.cat. Vegeu també: http://​recons­trui­rel­co­mu­nal.net 

¿Que t'ha sem­blat el text? Pots dei­xar-nos un comen­tari més avall o com­par­tir-lo a les xar­xes soci­als. O si ho pre­fe­rei­xes, tenim altres tex­tos i un news­let­ter que et poden interes­sar.