Sembrant autonomia als nostres caps

Experiència dels Grups d'Estudi de Democràcia Inclusiva de Catalunya i el Grup d'Acció de Democràcia Inclusiva de Catalunya

Introducció[1]

En el perí­ode 2009–2012, en Blai Dal­mau, jo mateixa i altres com­panys/​es vam impul­sar a Cata­lu­nya diver­sos Grups d’Es­tudi sobre el pro­jecte de la Demo­crà­cia Inclu­siva (DI), amb la inten­ció d’o­fe­rir una nova forma d’a­pre­nen­tatge col·lec­tiu i auto­ges­ti­o­nat, amb un con­tin­gut radi­cal i trans­for­ma­dor, com­par­tint fra­ter­nal­ment els nos­tres apre­nen­tat­ges i refle­xi­ons, des­prés d’anys de patir l’a­sèp­tic aca­de­mi­cisme impe­rant, l’es­tan­ca­ment del conei­xe­ment a la uni­ver­si­tat i la frag­men­ta­ció dels movi­ments soci­als al car­rer.

Les ini­ci­a­ti­ves edu­ca­ti­ves auto­ges­ti­o­na­des i amb con­tin­guts radi­cals eren pràc­ti­ca­ment ine­xis­tents a la Cata­lu­nya d’a­les­ho­res. Aquesta situ­a­ció, la manca d’al­ter­na­ti­ves, que avui per­dura en gran mesura, por­tava a mol­tes per­so­nes cap a la uni­ver­si­tat esta­tal, mal­grat ser cons­ci­ents que, en la seva major part, “les uni­ver­si­tats són fabri­ques de fum” (Ken­neth Rex­roth).

L’ex­pe­ri­èn­cia dels Grups d’Es­tudi de DI (GEDI‘s) i la cre­a­ció del paral·lel i sub­se­güent Grup d’Ac­ció de Demo­crà­cia Inclu­siva (GADI) de Cata­lu­nya van ser ini­ci­a­ti­ves que van tenir molts fruits i de les quals inten­tem encara apren­dre errors i encerts, per la qual cosa les exposo, a grans trets, a con­ti­nu­a­ció, per si pot ser útil a altres per­so­nes que es plan­te­gin la cre­a­ció de grups d’es­tudi en el sen­tit de la Revo­lu­ció Inte­gral.

Constitució i desenvolupament dels grups

Tot va comen­çar a prin­ci­pis del 2009, quan en Blai va acon­se­guir tro­bar un dels últims exem­plars que que­da­ven a Espa­nya del lli­bre “Cap a una Demo­crà­cia Inclu­siva – La crisi de l’e­co­no­mia de mer­cat i la neces­si­tat d’un nou pro­jecte alli­be­ra­dor” (Takis Foto­pou­los, 1997) i el va devo­rar amb fru­ï­ció. A con­ti­nu­a­ció, va pro­po­sar a un grup de com­panys i amics, tots ells invo­lu­crats en la Xarxa pel Decrei­xe­ment que estava molt activa en aquell moment, la lec­tura com­par­tida i refle­xi­o­nada del lli­bre, la qual cosa va supo­sar un pri­mer albir posi­tiu, encara que menys orga­nit­zat i rigo­rós, del que des­prés serien els Grups d’Es­tudi de DI.

Uns mesos més tard, per fomen­tar el sor­gi­ment de grups sem­blants d’una forma més orga­nit­zada, ens vam posar a dis­se­nyar un pro­grama d’es­tudi deta­llat de l’es­men­tat lli­bre, “Cap a una Demo­crà­cia Inclu­siva”, amb pro­pos­tes con­cre­tes per abor­dar col·lec­ti­va­ment el con­tin­gut i meto­do­lo­gies seri­o­ses i, en part, inno­va­do­res. Al cap de poc temps, vam comen­çar a difon­dre el pro­grama entre dife­rents xar­xes soci­als, col·lec­tius, espais auto­ges­ti­o­nats, amics / es i com­panys / es, en por­tals d’in­ter­net, etc. amb una con­vo­ca­tò­ria per a la pri­mera tro­bada que ser­vi­ri­ria per conèi­xer les per­so­nes interes­sa­des, expli­car la moti­va­ció del pro­jecte i la pro­posta de fun­ci­o­na­ment, així com esta­blir un dia i hora set­ma­nal de reu­nió.

Els grups que van comen­çar grà­cies a aquest impuls ini­cial -més tard en vin­drien d’al­tres, en diver­sos llocs, ins­pi­rats per la nos­tra expe­ri­èn­cia- van ser a Girona, Figue­res i Bar­ce­lona. A Bar­ce­lona, el grup més nom­brós, ens reu­níem a la Uni­ver­si­tat Lliure La Rimaia, un pro­jecte d’a­co­lli­ment de l’e­du­ca­ció auto­ges­ti­o­nada que va oku­par diver­sos edi­fi­cis de la ciu­tat con­se­cu­ti­va­ment durant uns 3 anys. Aquest pro­jecte havia sor­git de les llui­tes a la uni­ver­si­tat i de per­so­nes i grups que, com nosal­tres, s’ha­vien ado­nat que calia pen­sar en un altre tipus d’es­pais de for­ma­ció ali­ens a la uni­ver­si­tat con­ven­ci­o­nal, amb nous con­tin­guts i for­mes. De fet, en plena cús­pide de les mobi­lit­za­ci­ons estu­di­an­tils, a la pri­ma­vera de l’any 2009, va sor­tir a la llum Podem!, una publi­ca­ció mas­siva (500.000 exem­plars) impul­sada per Enric Duran i altres com­panys/​es, en la qual en Blai escri­via:

Necessitem potenciar la nostra capacitat de reflexió i aprenentatge independent i crear institucions educatives alternatives que reemplacin la imposició per l’autonomia i la competència per la cooperació. L’actual negació de les reformes neoliberals ha de conduir, tard o d’hora, al desenvolupament d’una visió positiva que generi noves escoles lliures i universitats auto-gestionades. És aquí on tots i totes tenim un gran futur per explorar.[2]

A la Uni­ver­si­tat Lliure la Rimaia ens vam fer un grup fort, amb mem­bres pro­vi­nents de dife­rents àmbits i edats, des d’a­do­les­cents que aca­ba­ven de sor­tir de l’ins­ti­tut fins a per­so­nes jubi­la­des, pas­sant per gent enèr­gica de vin­ti­tants d’anys com nosal­tres i d’al­tres per­so­nes en la tren­tena que bus­ca­ven alter­na­ti­ves i res­pos­tes a un món que sem­blava comen­çar a enfon­sar-se. Els pro­ces­sos de trans­for­ma­ció de la cons­ci­èn­cia que suc­ce­ïen als grups eren cer­ta­ment impac­tants: per­so­nes que s’ha­vien apun­tat al grup per sim­ple curi­o­si­tat i ganes de com­par­tir col·leci­va­ment, amb un bagatge força refor­mista-sis­tè­mic, o gai­rebé sense for­ma­ció polí­tica, es radi­ca­lit­za­ven i apro­fun­dien el seu qües­ti­o­na­ment del sis­tema Estat-Mer­cat a una velo­ci­tat incre­ï­ble; alguns dels més joves es moti­va­ven mera­ve­llo­sa­ment per can­viar el món i deci­dien dei­xar apar­cada la uni­ver­si­tat o la for­ma­ció labo­ral i dedi­car-se a pro­moure i estu­diar la Demo­crà­cia Inclu­siva i alhora mun­tar pro­jec­tes auto­ges­ti­o­nats en base a l’a­juda mútua. Qui més i qui menys, tots apre­níem a pen­sar, a argu­men­tar, a ima­gi­nar i a pro­jec­tar una imatge de soci­e­tat molt més desit­ja­ble i sos­te­ni­ble, empo­de­rant-nos indi­vi­du­al­ment en pre­pa­rar les ses­si­ons, expo­sar con­tin­guts i ela­bo­rar dinà­mi­ques per a tot el grup. El nom­bre apro­xi­mat dels mem­bres del grup osci­lava entre un mínim de 8 a un màxim de 15 o 20.

Dels grups d’es­tudi que vam impul­sar en dife­rents punts de la geo­gra­fia cata­lana el que més cons­tàn­cia i acti­vi­tat va tenir va ser el de Bar­ce­lona, amb la qual cosa des­prés d’uns mesos de pràc­tica refle­xiva vam deci­dir for­mar un grup més enca­rat a l’ac­ció polí­tica, que por­tés a terme una difu­sió molt més àmplia de les idees que està­vem estu­di­ant, desen­vo­lu­pant i refle­xi­o­nant. Així va néi­xer el Grup d’Ac­ció de Demo­crà­cia Inclu­siva de Cata­lu­nya (GADI), a la pri­ma­vera de 2010. Amb aquest grup, for­mat pels par­ti­ci­pants més impli­cats i moti­vats dels grups d’es­tudi, vam seguir pro­mo­vent grups d’es­tudi, semi­na­ris, cicles de for­ma­ció, així com una publi­ca­ció ano­me­nada Demos en la qual escri­víem arti­cles trac­tant de rela­ci­o­nar les nos­tres pro­ble­mà­ti­ques con­cre­tes i imme­di­a­tes (Vagues gene­rals, cons­truc­ció d’em­pre­ses coo­pe­ra­ti­ves, elec­ci­ons, etc.) amb l’a­nà­lisi glo­bal que ens pro­por­ci­o­nava la pers­pec­tiva de la Demo­crà­cia Inclu­siva. També publi­cà­vem un but­lletí bimes­tral digi­tal i infor­ma­tiu, amb les nove­tats i acti­vi­tats rela­ci­o­na­des amb la Demo­crà­cia Inclu­siva, amb una audi­èn­cia que va arri­bar a més de 1000 subs­crip­tors, i, de tant en tant, eme­tíem comu­ni­cats públics per inter­ve­nir en qües­ti­ons punyents d’ac­tu­a­li­tat. Així mateix, en Blai i jo vam tra­duir en aquesta època el lli­bre Crisi mul­ti­di­men­si­o­nal i demo­crà­cia inclu­siva (Takis Foto­po­luos, 2005), el qual, a part de ser més actual, era més sin­tè­tic que “Cap a una demo­crà­cia inclu­siva”, i amb capí­tols més curts, cosa que per­me­tia rea­lit­zar les ses­si­ons dels grups d’es­tudi de forma més pau­sada i abas­ta­ble en poc més de 2 hores que dura­ven les nos­tres ses­si­ons.

El desert revo­lu­ci­o­nari en què ens tro­bà­vem sem­blava comen­çar a rever­dir i amb això mobi­lit­za­ci­ons com les del 15-M de 2011 van por­tar a les pla­ces de forma més o menys implí­cita o intu­ï­tiva algu­nes de les idees i pro­pos­tes que cons­ti­tu­ïen el cor cen­tral del pro­jecte de la Demo­crà­cia Inclu­siva que veníem pro­mo­vent, espe­ci­al­ment, les assem­blees i la demo­crà­cia directa com a forma d’au­to­ges­ti­o­nar els assump­tes públics, impug­nant les ins­ti­tu­ci­ons polí­ti­ques repre­sen­ta­ti­ves i els par­tits. Allà vam estar, a les pla­ces, rea­lit­zant xer­ra­des i inter­ven­ci­ons, apor­tant mate­rial refle­xiu i cons­truc­tiu, però encara amb un dis­curs massa mino­ri­tari i poc arti­cu­lat com per poder con­tri­buir subs­tan­ci­al­ment a que l’es­clat del 15-M desenm­bo­qués en una subs­tan­tiva trans­for­ma­ció social i per­so­nal en el camí cap a un nou sis­tema. Un any més tard vam publi­car una anà­lisi sobre el 15-M a la publi­ca­ció mas­siva Rebel·leu-vos! amb el títol “De l’au­to­or­ga­nit­za­ció a les pla­ces a la cons­truc­ció d’una nova sobi­ra­nia popu­lar”.

Anàlisi d’encerts i limitacions

En pri­mer lloc, m’a­gra­da­ria posar sobre la taula alguns encerts i punts forts d’a­quests grups, així com els ele­ments que segons la meva manera de veure van ser clau per­què tin­gues­sin l’im­pacte que van tenir:

  • Moti­va­ció, seri­e­tat i entu­si­asme: alguns dels impul­sors dels grups ens dedi­cà­vem en cos i ànima a la tasca de difon­dre el pro­jecte de la DI durant aquells anys. Crè­iem que era fona­men­tal fer-ho, que era una con­tri­bu­ció his­tò­rica, que ens millo­rava a nosal­tres i que apor­ta­ria eines, con­cep­tes i idees per millo­rar radi­cal­ment el món. Ens ho pre­níem amb igual o major seri­e­tat que un tre­ball “remu­ne­rat”. Érem seri­o­sos i dedi­cats, per la qual cosa les per­so­nes que par­ti­ci­pa­ven en els grups també ho eren o ho esde­ve­nien, i, si no ho vivien així, no tri­ga­ven a mar­xar per­què la cul­tura gru­pal era de molta dis­ci­plina, seri­e­tat, moti­va­ció i cons­ci­èn­cia sobre la impor­tàn­cia de la tasca.

  • Res­pon­sa­bi­li­tat indi­vi­dual: les per­so­nes assu­mien la pre­pa­ra­ció d’al­guna/​es ses­sió/​ns, així com la dina­mit­za­ció d’e­lles, tot i que tot­hom havia de lle­gir-se igual­ment els capí­tols del pro­grama. Encara que els resul­tés difí­cil com­pren­dre algu­nes qües­ti­ons d’a­nà­lisi eco­nò­mic o polí­tic, per exem­ple, els dub­tes es reso­lien entre tots, resul­tant de tot això una ele­va­ció del pen­sa­ment que no s’ha­gués donat si ens hagués­sim limi­tat a estu­diar el que ens resul­tava “fàcil”, còmode o sim­ple. No era un pro­blema exi­gir-nos més de les nos­tres pos­si­bi­li­tats del moment, ja que con­si­de­rà­vem que està­vem en evo­lu­ció cons­tant i que qual­se­vol podia apren­dre.

  • Lide­ratge intel·lec­tual i estra­tè­gic: les per­so­nes que impul­sà­vem i vam pro­moure els grups, par­ti­cu­ar­ment en Blai, por­tem ja alguns anys impli­cats en l’es­tudi, la refle­xió i la pràc­tica polí­tica amb idees simi­lars a les que estu­di­à­vem, refle­xi­o­nà­vem i difo­níem en els GEDIs i GADI. Les dife­rèn­cies d’ex­pe­ri­èn­cia i conei­xe­ments apor­tats al bé comú del grup aju­da­ven a superar estan­ca­ments i dub­tes sobre con­tin­guts quan aquests exis­tien així com dona­ven una certa empenta i visió estra­tè­gica que ens feia avan­çar en el pro­jecte en gene­ral i en els sub­pro­jec­tes que ana­ven sor­gint.

  • Com­pro­mís: lli­gat amb la seri­e­tat dels cur­sos que plan­te­jà­vem ens tro­bem la qües­tió del com­pro­mís: calia assis­tir a un mínim de ses­si­ons per for­mar part del grup, ja que sinó es notava molt la dife­rèn­cia entre els que esta­ven seguint les anà­li­sis i rao­na­ments col·lec­tius i els que no, i això difi­cul­tava l’a­vanç.

  • Pro­ac­ti­vi­tat i inno­va­ció: Per a mi, un punt fort era el fet que no ens limi­tà­vem a seguir el que s’es­tava fent en altres grups o xar­xes sinó que teníem clara la nos­tra pro­posta i fun­ció, i ens esmer­çà­vem en ella. Això no vol dir que ens mar­gi­nés­sim o que no cone­gués­sim a altres grups i pro­jec­tes -en algun moment sí que va pas­sar una mica que ens vam aïllar al nos­tre propi parai­gües- però erem cre­a­tius en el sen­tit d’in­ten­tar més aviat que les per­so­nes s’in­te­res­ses­sin i es moti­vés­sin pel nos­tre pro­jecte i no tant d’a­nar cap a ells a l’es­pera de coor­di­na­ció o suport. Érem bas­tant auto-depen­dents i bus­cà­vem auto-crear un focus d’a­trac­ció per a per­so­nes que desit­ges­sin for­mar-se en els camps que cobríem. Això ho fèiem per­què crè­iem fer­ma­ment que la Demo­crà­cia Inclu­siva supo­sava una sín­tesi i una supera­ció de molts plan­te­ja­ments i pro­jec­tes exis­tents.

  • Assaig micro de com seríem si fós­sim més: Encara que en pro­por­ció a la rea­li­tat social érem poques per­so­nes les que par­ti­ci­pà­vem en els grups, sem­pre teníem meto­do­lo­gies de fun­ci­o­na­ment assem­ble­ari molt cons­ci­ents i ins­ti­tu­ci­o­na­lit­za­des, ja que con­si­de­rà­vem que el que està­vem fent era un entre­na­ment i apre­nen­tatge que, per tant, havia de ser­vir tant per a un con­text en què fós­sim poques per­so­nes com per a un con­text molt més gran. Això podia sem­blar una mica ridí­cul o exa­ge­rat per al moment en qües­tió, però ens aju­dava a apun­tar alt i a inten­tar ser un mirall del que hau­ria de ser a nivell macro el fun­ci­o­na­ment social demo­crà­tic.

  • Com­par­tir una visió: les per­so­nes que vam par­ti­ci­par en aquests grups i en el seu suc­ces­sor, el Grup de Refle­xió per a l’Au­to­no­mia, com­par­tim un bagatge ide­o­lò­gic que ens ajuda a enten­dre’ns i a poder par­lar i ana­lit­zar diver­ses expe­ri­èn­cies des d’una pers­pec­tiva fona­men­tal­ment comú.

Pel que fa a les limi­ta­ci­ons o errors, podria par­lar del següent, vist en retros­pec­tiva, i en rela­ció al mateix temps a con­tin­guts i a for­mes:

  • Ens basà­vem en un para­digma de canvi sobre­tot intel·lec­tual, a tra­vés de les idees i l’es­tudi, de la ide­o­lo­gia, per dir-ho d’al­guna manera. Tot i que els grups cre­a­ven xarxa, comu­ni­tat i amis­tat, eren sobre­tot grups polí­tics i amb poc com­po­nent viven­cial-expe­ri­en­cial, cosa que ens feia per­dre poten­cial al tro­bar-nos poques hores a la set­mana i cons­ti­tuir l’ex­pe­ri­èn­cia, per a molts, només un breu lapse de temps en seu que­fer diari.

  • Estu­di­à­vem un sol lli­bre i d’uns temes limi­tats, la qual cosa podia con­duir a des­co­nei­xe­ment o errors en altres qües­ti­ons, a biai­xos d’a­nà­lisi o des­co­nei­xe­ment de la rea­li­tat en uns altres. Al ser un pro­jecte sobre­tot de canvi polí­tic i eco­nò­mic cor­ríem el risc de caure en el poli­ti­cisme i eco­no­mi­cisme, com de fet es va donar una mica. Ara alguns par­lem més de la revo­lu­ció inte­gral, noció que va més enllà de la imple­men­ta­ció d’un pro­jecte polí­tic de canvi social, cap a la cre­a­ció d’un para­digma més holís­tic que tin­gui una pers­pec­tiva polí­tica però que no es limiti a ella.

  • En alguns moments la dife­rent impli­ca­ció o lide­ratge entre els mem­bres va cau­sar algu­nes difi­cul­tats i pro­ble­mes, tant per­què no es reco­nei­xia que hi havia per­so­nes que dedi­ca­ven més ener­gies al grup com per altres que no tro­ba­ven exac­ta­ment la seva fun­ció i espai en ell. La dis­tin­ció entre lide­ratge i domi­na­ció, i la pràc­tica de for­mes de lide­ratge i de segui­ment que no impli­quin domi­na­ció ni sub­ju­ga­ció, és una qües­tió molt impor­tant que encara està pen­dent de ser resolta plena i satis­fac­tò­ri­a­ment en molts movi­ments soci­als con­tem­po­ra­nis.

  • Pot­ser ens fal­tava una actu­a­ció més estra­tè­gica en el sen­tit de mirar més a qui anava diri­gida la for­ma­ció per tal de for­mar per­so­nes que des­prés pogues­sin efec­ti­va­ment ser mul­ti­pli­ca­dors d’a­quests conei­xe­ments i pro­ac­tius en la cre­a­ció de pro­jec­tes.

  • Vam donar poca impor­tàn­cia al fac­tor ètic, per­so­nal i de valors, a l’au­to­cons­truc­ció de les per­so­nes com a peça clau de la revo­lu­ció. Des­prés vam veure que aquest fac­tor és cru­cial, i que cal abor­dar-lo explí­ci­ta­ment, no només implí­ci­ta­ment.

  • Igno­rà­vem les limi­ta­ci­ons de la Demo­crà­cia Inclu­siva, o les pas­sà­vem per alt quan les entre­vè­iem. En el moment en què vam des­co­brir les pro­pos­tes de la Demo­crà­cia Inclu­siva ens va sem­blar que con­te­nia un enfo­ca­ment radi­cal i supera­dor tant en l’a­nà­lisi com en les pro­pos­tes, al mateix temps que reco­llia molts ele­ments per arti­cu­lar un pro­jecte d’au­to­no­mia social i revo­lu­ci­o­nari. Aquest judici va ser i és cert però amb el temps ens vam ado­nar que no dei­xava de ser un enfo­ca­ment par­cial del canvi -bàsi­ca­ment eco­no­mi­cista i poli­ti­cista-, que algu­nes qües­ti­ons que vèiem impor­tants d’a­na­lit­zar no cabien en la seva pers­pec­tiva o es con­si­de­ra­ven total­ment ina­pro­pi­a­des -per exem­ple el qües­ti­o­na­ment dels atemp­tats de l’11-S a Nova York, la qües­tió del pic del petroli i la crisi ener­gè­tica, o els nous enfo­ca­ments sobre la vida que les inves­ti­ga­ci­ons de la nova bio­lo­gia posen damunt de la taula, entre d’al­tres temes. A nivell estra­tè­gic també ens vam tro­bar, en la Xarxa Inter­na­ci­o­nal de Demo­crà­cia Inclu­siva, amb rigi­de­ses, cen­tra­lisme i dog­ma­tisme que limi­ta­ven seri­o­sa­ment l’au­to­no­mia del grup i a nivell per­so­nal amb acti­tuds i valors que dis­ta­ven molt de ser exem­ple del canvi que volíem ser. Va ser prin­ci­pal­ment per aquests motius pels quals ens vam deci­dir a dis­sol­dre el GADI i repen­sar la nos­tra acti­vi­tat polí­tica, cre­ant poc des­prés el Grup de Refle­xió per l’Au­to­no­mia des del qual seguim pro­mo­vent idees simi­lars a les de Demo­crà­cia Inclu­siva però des d’una pers­pec­tiva més nos­tra i oberta a nous aven­ços, siner­gies i estra­tè­gies[3].

Resultats

Com he comen­tat, en total, diver­ses dese­nes de per­so­nes van poder par­ti­ci­par en aquests grups d’es­tudi i acció, rea­lit­zant tas­ques d’au­to­ges­tió del conei­xe­ment que els van por­tar a millo­rar subs­tan­ci­al­ment la seva visió polí­tica del món i del seu entorn, i apor­tar-la als seus res­pec­tius pro­jec­tes i cer­cles prò­xims. Així doncs, crec que els conei­xe­ments adqui­rits han sig­ni­fi­cat una impor­tant evo­lu­ció per­so­nal i intel·lec­tual per a molts i un gran impuls a pro­jec­tes rela­ci­o­nats amb les idees estu­di­a­des. Així, d’una banda, hi ha per­so­nes que han seguit avan­çant en el desen­vo­lu­pa­ment, ampli­a­ció i poli­ment de les idees, per cons­ti­tuir un nou para­digma i nous grups d’es­tudi en sin­to­nia amb les nos­tres evo­lu­ci­ons ide­o­lò­gi­ques i que actu­a­lit­zin i ampliïn la nos­tra visió del món (aquest és el cas par­ti­cu­lar­ment d’en Blai, amb el para­digma Vita­lista Inte­gral); d’al­tra banda, hi ha qui ha impul­sat pro­jec­tes coo­pe­ra­tius i popu­lars al seu barri (com Edu­ard, a l’A­te­neu Coo­pe­ra­tiu La Base); altres que han creat comu­ni­tats con­vi­ven­ci­als pro-comu­nals (com Can Tonal de Vall­bona) i inten­ten influir en can­di­da­tu­res muni­ci­pa­lis­tes per radi­ca­lit­zar-les; altres tenen pro­jec­tes edi­to­ri­als i/​o blocs; altres s’han impli­cat en la Coo­pe­ra­tiva Inte­gral Cata­lana per inten­tar apor­tar idees orga­nit­za­ti­ves i for­ma­ció ide­o­lò­gica de manera més o menys infor­mal; hi ha també qui intenta con­tri­buir al desen­vo­lu­pa­ment del con­cepte de Revo­lu­ció Inte­gral o a una xarxa inter­na­ci­o­nal que tre­ba­lli en aquest sen­tit; hi ha també els impul­sors ini­ci­als de la Xarxa d’Es­tu­dis per a l’Au­to­no­mia, els quals, havent expe­ri­men­tat l’a­pre­nen­tatge auto­ges­ti­o­nat en el marc dels GEDIs, van deci­dir esten­dre’l en forma de xarxa, fomen­tant així la cre­a­ció de grups d’es­tudi de diversa índole i temà­tica, etc.

Conclusió

Aquest text s’ha escrit sobre­tot amb la fina­li­tat de com­par­tir l’ex­pe­ri­èn­cia vis­cuda i els apre­nen­tat­ges gene­rats amb l’es­pe­rança que pugui ser útil i ins­pi­ra­dor per a altres per­so­nes o col·lec­tius trans­for­ma­dors que es plan­te­gin el desen­vo­lu­pa­ment d’ei­nes for­ma­ti­ves i edu­ca­ti­ves com a part inte­grant d’un pro­cés revo­lu­ci­o­nari. Em sem­bla que la impor­tàn­cia de les idees i ide­als, del desen­vo­lu­pa­ment del fac­tor cons­ci­ent, en els pro­ces­sos de canvi no sem­pre és tin­guda en compte en la mesura que seria ade­quada, ja que la urgèn­cia de mol­tes situ­a­ci­ons ens fa pri­o­rit­zar actu­a­ci­ons més visi­bles i “pràc­ti­ques” dei­xant en un segon pla la refle­xió i la difu­sió d’i­dees. Penso que cal apos­tar per vin­cu­lar ide­o­lo­gia i pràc­ti­ques, unint refle­xi­ons que podem gene­rar a par­tir de les nos­tres vivèn­cies con­cre­tes amb idees gene­rals i glo­bals que ens aju­din a ana­lit­zar i ori­en­tar-nos en el món en què vivim.

Cada expe­ri­èn­cia és única, tant com ho és cada moment his­tò­ric i el que aquest demanda. Actu­al­ment, el desen­vo­lu­pa­ment d’i­dees i pràc­ti­ques revo­lu­ci­o­nà­ries segueix estant a l’or­dre del dia, pot­ser molt més que quan vam comen­çar a desen­vo­lu­par els grups de Demo­crà­cia Inclu­siva. És cada vegada més evi­dent que neces­si­tem dur a terme una gran trans­for­ma­ció inte­gral del sis­tema en què vivim, ja que aquest s’ha tor­nat un sis­tema bio-da i que atempta con­tra l’au­to­no­mia i la lli­ber­tat de cada vegada més per­so­nes. Neces­si­tem entu­si­asme, idees, pro­jec­tes, para­dig­mes, comu­ni­tats, grups d’es­tudi i acció, lla­vors que bro­llin per tot arreu amb cada vegada més força i sinèr­gia per anar reno­vant aquest món caduc i insos­te­ni­ble que s’en­sorra Amunt els cors, i els caps! Mans a l’o­bra pel desen­vo­lu­pa­ment de l’au­to­no­mia i la pre­ser­va­ció i poten­ci­a­ció de la Vida.


  1. Aquest arti­cle es basa, en part, en una auto­bi­o­gra­fia inè­dita que vam comen­çar a escriure fa un temps amb Blai Dal­mau, la qual pre­tén expli­car amb més detall la nos­tra evo­lu­ció per­so­nal, polí­tica i intel·lec­tual en els últims anys. 

  2. “De l’e­du­ca­ció sub­misa a l’a­pre­nen­tatge en lli­ber­tat” Blai Dal­mau, 2009. 

  3. Podeu lle­gir el comu­ni­cat “Ces­sem la inter­ven­ció polí­tica i ens foca­li­tem en la for­ma­ció, la refle­xió i la refun­da­ció durant un any” en el qual expli­cà­vem la nos­tra deci­sió. 

¿Que t'ha sem­blat el text? Pots dei­xar-nos un comen­tari més avall o com­par­tir-lo a les xar­xes soci­als. O si ho pre­fe­rei­xes, tenim altres tex­tos i un news­let­ter que et poden interes­sar.